Un quadre general de 96 senyals vigilat des del mòbil, sense autòmat ni SCADA

Una explotació amb diverses naus centralitza la protecció elèctrica en un quadre general: diferencials per línia, contactors de ventilació, alimentació de sitges, bombes, grup electrogen i SAI. Gairebé un centenar de contactes d’estat que fins ara només es veien obrint la porta de l’armari.

Quan un diferencial dispara de nit, la nau afectada es queda sense ventilació i ningú ho sap fins a la primera ronda. Els equips d’alarma convencionals de 8 o 16 entrades es queden curts, i l’alternativa habitual és un autòmat amb SCADA, un integrador i un projecte de mesos.

La direcció volia tres coses: veure el quadre complet des del mòbil, que la trucada d’alarma digués exactament quin senyal i de quin mòdul, i poder armar i desarmar la vigilància de cop durant els treballs de manteniment.

Sobre una única centraleta Aviot es van encadenar sis mòduls de 16 entrades per bus Modbus, cadascun amb la seva adreça. La centraleta es va connectar a la WiFi de la instal·lació, configurada des de la mateixa app sense obrir l’equip, amb la xarxa mòbil com a suport.

L’app s’obre directament al sinòptic del quadre: els sis mòduls amb les seves 96 entrades i l’estat de cadascuna en viu, ressaltant el que acaba de canviar. A sota, la targeta de la centraleta amb bateria, fases, xarxa connectada, cobertura i versió de firmware. Un sol interruptor general arma o desarma tota la vigilància.

Cada entrada va rebre el seu nom des d’Ajustos, i la locució es va adaptar per dir "el mòdul 3" en lloc de "la nau 3", perquè un mòdul no és una nau. Els senyals elèctrics de la placa (fases, bateria, generador) s’avaluen una sola vegada, no una per mòdul, perquè no hi hagi alarmes duplicades.

La posada en marxa es va fer en dues jornades amb l’instal·lador elèctric habitual de l’explotació: el primer dia cinc mòduls i el segon el sisè, afegit en calent per actualització remota sense tocar els ja cablejats. La capçalera de l’app va confirmar des del primer moment quina xarxa feia servir l’equip i quantes entrades veia.

Les primeres alarmes reals van servir per afinar: es va detectar i corregir un senyal de corrent que s’avaluava sense dades i una locució que anomenava malament l’origen. Des d’aleshores, cada trucada diu el mòdul i el nom de l’entrada, i l’històric de bateria i de talls de llum queda a un toc des del sinòptic.

El resultat és un quadre general de gairebé cent senyals vigilat pel mateix equip i la mateixa app que una nau individual, sense autòmat, sense SCADA i sense integrador. Quan calgui, s’hi afegeix un altre mòdul.